Velleses en construcció: Anàlisi sociomaterial del disseny d’innovacions habitacionals per a persones grans.

Aquest projecte de tesi, ubicat en la intersecció entre els Estudis de la Ciència i la Tecnologia (STS), els Ageing Studies i el disseny, tracta de comprendre com l’envelliment es constitueix socialment i material en els processos de disseny d’innovacions socials i tecnològiques que busquen donar resposta al fenomen de l’envelliment poblacional. Mitjançant una mirada des del interior dels contextos de disseny, assemblatge i desenvolupament implicats en la producció d’innovacions socials i tecnològiques aquesta tesi vol interrogar sobre: Quines concepcions sobre l’envelliment estan emergint en les innovacions socials i tecnològiques per a la gent gran? I, més específicament: De quina manera els diferents imaginaris socials sobre l’envelliment i les persones grans son inscrits en les innovacions al llarg de les fases del disseny? Quines configuracions d’usuari emergeixen de tals processos?

Basada en les aportacions que es fan des de la perspectiva sociotècnica (Bijker, Hughes y Pinch, 1987; Law 1991; Latour, 2005) que compren la tecnologia com una sèrie de conjunts sociotècnics híbrids formats per la interacció d’actors humans i no-humans, aquesta recerca pren el concepte d’script plantejat per Madeleine Akrich (1992) per tractar d’explicar com en els processos de disseny i muntatge dels objectes tecnològics s’inscriuen els imaginaris al voltant de la vellesa i, a la vegada, de quina manera els usuaris –en aquest cas les persones grans- son també configurats (Woolgar, 1990).

Preguntar-se sobre les concepcions i els imaginaris al voltant de la vellesa i sobre com aquests estan inscrits en les innovacions socio-tècniques ens porta a preocupar-nos sobre quines visions especifiques es construeixen i es reprodueixen (Tonolli et al., 2015). En aquest sentit ens preguntem sobre en quina mesura aquestes contribueixen -més o menys explícitament- a qüestions com la inclusió o la exclusió de les persones grans en la societat, la seva autonomia o dependència, el seu dret i capacitat d’elecció o –pel contrari- la delegació a altres instàncies, etc. En altres paraules ens preguntem: ¿En quin sentit les innovacions socials i tecnològiques que busquen oferir solucions a les necessitats de l’envelliment poblacional podrien estar reproduint noves formes d’edatisme? Entès a grans trets com aquelles accions i actituds d’estereotipat i discriminació contra persones o grups per raons d’edat (Butler, 1969; Nelson, 2002; Gullette, 2011).

Des d’una perspectiva eminentment qualitativa, principalment fent ús de la observació participant i el mètode etnogràfic, aquesta proposta pretén apropar-se a diferents contexts de disseny que es trobin en marxa i en els quals s’estiguin desenvolupant processos d’innovació relacionats amb les persones grans. Així, es tindran en compte els tipus d’estratègies participatives que s’apliquen en tals processos, així com la observació de diferents fases de desenvolupament i tipus diversos d’àmbits d’innovació relacionats amb l’envelliment.