Què significa envellir en comunitat des d’una perspectiva interseccional?

La present tesis parteix de la Gerontologia Crítica Feminista (Calasanti, 2010; Calasanti, Slevin i King, 2006; Garner, 2000; Ramos, 2017; Ray i Fine, 2008; Twigg i Martin, 2014), que subratlla la necessitat de dur a terme investigacions que incorporin en el seu disseny un anàlisis interseccional i de les qüestions relatives al curs vital, per no seguir produint i perpetuant desigualtats; així com la importància de teoritzar les relacions d’edat i col·locar l’edat avançada al centre de l’anàlisi, entenent que les relacions d’edat representen un lloc polític que necessita ser abordat. Des d’aquesta mirada, aquest estudi s’aproxima a les experiències d’envelliment, les seves diversitats i les pràctiques de cures a diferents habitatges comunitaris per a persones més grans de 65 anys, per tal de comprendre el nexe entre envelliment i desigualtats en les pràctiques de cuidar i ser cuidada entre persones grans.

Es pren el concepte d’interseccionalitat plantejat per Kimberlé Crenshaw (1989) per tractar d’explicar com les desigualtats no es multipliquen amb l’edat, sinó que s’alteren de maneres més complexes, i com les definicions de les relacions socials i de suport i la vivència del propi procés d’envelliment està influït i és diferent segons les diferents posicions socials; les quals són sovint invisibilitzades en les investigacions gerontològiques. Partint d’aquestes premisses, es pretén explorar com és negociat i experimentat l’envelliment en habitatges socials públics de la ciutat de Barcelona des de la intersecció de diferents posicions socials per comprendre com es configuren en espais comunitaris concrets. A més, es pretén analitzar com els propis espais reprodueixen certes estructures que afecten aquestes posicions, quins imaginaris d’envelliment i de comunitat estan inscrits en el disseny i en les normatives d’aquestes infraestructures i com això, al seu torn, modula les possibilitats i concepcions que s’acaben configurant entre les persones que hi habiten, facilitant una inclusió o exclusió en les seves pràctiques quotidianes.

A través d’una metodologia qualitativa, el present estudi s’interroga sobre: Què significa envellir en comunitat des d’una perspectiva interseccional? Com impacta la transició de viure a una comunitat segregada per raó d’edat a la percepció del propi envelliment? Com influeixen el gènere, la sexualitat i l’ètnia en la definició de les relacions en la vellesa i, en particular, en les relacions de suport i de cura? I en la pròpia vivència i significació del procés d’envelliment? Com dialoguen i estan en relació (o tensió) la concepció de la vellesa de les participants i del propi equipament on viuen?

En un sentit general, aquesta investigació aportarà nous anàlisis sobre com gestionar les cures i les diversitats de l’envelliment, posant-les en valor, i contribuirà a conèixer quins aspectes contribueixen a fomentar els vincles i la inclusió de la diversitat als espais on viuen. Així doncs, aquest coneixement es podrà aplicar als projectes estudiats i en d’altres d’assimilables per tal de crear equipaments comunitaris més inclusius i participatius, on la vida i el benestar de les persones estigui al centre. L’estudi servirà així d’inspiració per a la planificació de futurs habitatges comunitaris i per millorar els existents, omplint un buit en la literatura prèvia sobre aquesta tipologia d’habitatge al nostre territori.