Puchuncaví, una petita localitat a 150 km de Santiago de Xile, alberga un dels complexos industrials més importants de país, amb la major foneria de coure, operada per la Corporación del Cobre, o CODELCO, la minera pública més important de Xile, i fins a 14 complexos petroquímics. Durant més de cinc dècades, els veïns d’aquesta comuna han conviscut amb nivells excessius d’arsènic, BTEX (benzè, toluè, metilbenzè i xilè), diòxid de sofre (SO2) o òxid de sofre (SO3). El “núvol”, com l’anomenen alguns veïns, envolta les seves vides quotidianament. Els productes químics penetren en els seus pulmons, en els seus cossos i els dels seus éssers estimats. Es sedimenten en els seus pous, animals i plantes. Especialment en les seves plantes. “Les plantes pateixen, quan el núvol passa arruïna les collites… perquè és àcida”, assenyala don Pedro, mostrant-nos les fulles tacades dels seus llimoners.

Aquest capítol relata com aquesta localitat tranquil·la, de paisatges bucòlics, anteriorment dedicada a l’agricultura i la pesca artesanal, es va anar convertint en un paisatge replet de xemeneies fumejants, abocadors de residus i excés de contaminació. Però, sobretot, ens parla de com els veïns de Puchuncaví se les empesquen per resistir aquest núvol tòxic que danya les seves vides quotidianament. Específicament, el capítol es centra en aquestes pràctiques, en aquestes petites accions, generalment molt domèstiques i gens espectaculars, a través de les quals els puchuncavins fan visible i comprensible la desprotecció, l’abandonament i el dany industrial a què estan exposats. Al capítol s’obre, en aquest sentit, una reflexió sobre el paper i la capacitat que té la cura -o aquelles activitats que garanteixen vides dignes i sostenibles-, per generar espais de reconeixement i resistència entre les persones afectades.

Rodríguez-Giralt, Israel i Tironi, Manuel (2020). Coreografías del abandono: Cuidado y toxicidad en zonas de sacrificio. A Guillem-Llobat, X. & Nieto-Galan, A. Tóxicos Invisibles. La Construcción De La Ignorancia Ambiental. Barcelona: Icaria. Pp. 237-256.