La salut de les empleades domèstiques migrants: una aproximació a l’ús de fàrmacs entre les treballadores d’origen llatinoamericà residents a Catalunya

Una part important de les actuals migracions internacionals femenines s’articulen entorn de la creixent “globalització de les cures”. Moltes migrants practiquen a distància el seu rol social de cuidadores, en el si d’una estratègia transnacional de reproducció dels seus grups domèstics que es materialitza en la societat de destí amb la seva inserció en tasques de neteja i cura (Colen, 1995; Parreñas, 2001). Hem constatat que, entre les migrants llatinoamericanes empleades en el servei domèstic, l’estratègia més recurrent davant els problemes de salut és intentar no deixar de treballar (Offenhenden, 2014). Com que els fàrmacs són una més entre les múltiples possibilitats per a gestionar els patiments, en aquest article ens proposem explorar els usos que fan d’ells i les formes en què les lògiques subjacents a aquests usos informen sobre les relacions socials dels qui els consumin, a partir del treball de camp etnogràfic realitzat a Catalunya en el marc de dues recerques doctorals en curs. La primera part de l’article consisteix en una exposició dels projectes que orienten la migració d’aquestes dones i les seves condicions de vida i treball. En la segona part, abordem els usos i avaluacions que fan dels fàrmacs en el marc dels processos de cerca d’atenció per als seus patiments quotidians. Finalment, incloem algunes reflexions finals – encara que preliminars – sobre aquest tema.