Presentació de “Cures en la convivència de persones grans”, publicació derivada del treball de relatoria que Lluvi Farré ha fet amb el grup de cohabitatge sènior Can 70 (Sostre Cívic)

El passat 27 de febrer Lluvi Farré va participar en la presentació de la publicació ‘Cures en la convivència de persones grans’, sisena entrega de la col·lecció “Construïm habitatge cooperatiu” editada per la cooperativa d’habitatge Sostre Cívic, i que és resultat d’un treball de col·laboració amb Can 70, un grup de cohabitatge sènior en desenvolupament a la ciutat de Barcelona. 

Durant l’acte públic es va presentar el treball que el col·lectiu Can 70 ha realitzat de manera autogestionada durant el període d’un any i que gira al voltant de l’organització de les cures des del seu propi projecte de cohabitatge sènior. Al llarg d’aquest procés el grup ha pogut posar en marxa un exercici d’indagació, previsió i projecció de diferents maneres de fer possible la continuïtat de les cures en la vellesa: des de l’organització d’una comunitat basada en el suport mutu fins a les ajudes especialitzades per les grans dependències, passant per les cures del final de la vida, així com també pel que fa a la viabilitat econòmica d’un projecte comunitari de cures d’aquest tipus. 

Aquest procés gestionat pel propi grup ha estat acompanyat pel recercaire Lluvi Farré com a relator, seguint al grup de cohabitatge en les seves activitats quotidianes de manera intensiva durant aquest període mitjançant l’observació-participant, i impulsant un procés de co-creació textual amb Can 70 que ha vist el seu fruit en la publicació presentada. 

Aquest document és doncs, en bona part, el relat sobre una instantània del procés de treball grupal, la recerca, els assoliments i les troballes d’un grup de cohabitatge sènior que durant un any s’ha posat a pensar i a atendre col·lectivament la organització de les cures de manera situada: des de la voluntat de dur a bon terme el seu projecte de cohabitatge sènior a la ciutat de Barcelona.

Descarregar document

Per dur a terme aquest treball, el grup de Can 70 va establir una estructura que els permetés treballar temàticament en petits grups o ‘eixos’ les diferents àrees relacionades amb el treball de cures que el grup considerava més rellevants per al seu projecte. Aquests eixos es reunien de manera periòdica (un cop al mes) per anar desenvolupant les diferents temàtiques, definint objectius i propostes, cercant recursos i organitzant activitats relacionades amb la temàtica de cada eix per realitzar-les amb la resta del grup. Per a la posada en comú d’aquest treball es constitueixen les ‘assemblees globals de cures’, un espai mensual per al conjunt del grup en el que es posa en comú l’activitat que es treballa en cada eix de manera monogràfica. Aquesta estructura de treball funcionà de manera paral·lela a l’estructura organitzativa del col·lectiu (l’assemblea general i les comissions) per tal de separar funcions i espais i evitar que les urgències del dia a dia del col·lectiu no s’acabessin imposant a aquest treball més de fons.

Per tal de convertir aquest procés de Can 70 en un document de caràcter coral que donés compte del treball realitzat es va adoptar una metodologia participativa que, a través d’un procés de co-creació entre el grup i la figura del relator, anés donant forma a un text final que representés de la manera més fidel possible la veu i el treball del grup. 

La figura del relator va ser la fórmula que el grup va proposar per dur a terme aquesta funció. Però lluny de tenir unes característiques predeterminades, el paper del relator tingué un caràcter emergent i s’anà construint i negociant amb el grup de Can 70 al llarg del procés de treball. Aquesta figura és la que s’encarrega de recollir i relatar el procés del grup, i a la vegada s’implica també en el treball aportant recursos i suport en moments determinats; sempre tenint en compte el principi d’autogestió del grup i evitant tutelatges. El relator tenia també l’encàrrec final de facilitar la producció del relat i aportà el marc metodològic des del que s’impulsa un text d’autoria col·lectiva mitjançant una metodologia participativa.

A grans trets, el procés de producció textual es va dividir en tres moments principals: la recollida de dades durant el procés de treball i elaboració d’un índex inicial, la validació del contingut del text mitjançant el treball temàtic en profunditat en focus groups, i finalment un procés de revisió creuada dels esborranys entre els diferents eixos temàtics i el relator. 

La idea de produir col·lectivament un document que relatés l’experiència concreta d’un grup de cohabitatge sènior impulsant un procés autogestionat de treball i reflexió sobre les cures en el seu projecte, servia a l’objectiu d’inspirar a altres grups i persones que vulguéssin aprofundir en aquesta qüestió, esperant que una història així, explicada com una experiència viva i encarnada, pogués ser per als projectes de cohabitatge sènior una eina engrescadora a la vegada que útil. 

La realització d’aquest projecte s’ha desenvolupat gràcies als fons de recerca del grup de recerca CareNet de la Universitat Oberta de Catalunya i l’encàrrec de la cooperativa Sostre Cívic per a l’ “Elaboració d’una guia d’autogestió de les cures en un espai de convivència per a persones grans”, finançat pel Department de Gent Gran través de la convocatòria ordinària de subvencions del 2019 per a dur a terme projectes, activitats i serveis de districte i de ciutat, de l’Ajuntament de Barcelona.