Soc graduat en Sociologia (2022) i màster en “Metodología de la Investigación en Ciencias Sociales: Innovaciones y Aplicaciones” (2024) per la Universidad Complutense de Madrid (UCM). Actualment treballo com a investigador predoctoral al grup CareNet (Care and Preparedness in the Network Society) de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Com a sociòleg interessat als estudis de la ciència i la tecnologia (STS), la meva recerca atén les maneres en que els dispositius i les infraestructures tecnocientífiques s’activen amb el que diem i fem a la quotidianitat. Des d’aquesta perspectiva, el meu projecte de tesi doctoral (Territoris tentaculars: la aqüicultura del polp i el paisatge costaner com a assumpte de cura, Programa de Doctorat en Societat, Tecnologia i Cultura, UOC), s’interessa per les controvèrsies de la cura animal i territorial que sorgeixen al voltant de l’aqüicultura del polp.

Rere anys de recerca, les innovacions tècniques en aqüicultura han permès tancar el cicle de cria del polp fora del seu hàbitat natural. Això possibilita que el polp com a aliment es pugui cultivar, en lloc de captivar-ne i, alhora, que les industries que basen la seva activitat en la aqüicultura puguin introduir-lo com a producte al mercat de l’alimentació.

Aquest escenari porta interrogants que es tradueixen en dubtes i contradiccions de caràcter ètic per les implicacions de la implementació d’aquestes innovacions tècniques en la cura tant animal com territorial. En aquest punt, apareixen múltiples argumentaris que apunten com aquestes innovacions serien curoses perquè ampliarien l’accés al polp com a aliment. Això permetria augmentar la riquesa de les poblacions costeres així com reduir la pressió extractiva als caladors salvatges. Al mateix temps, sorgeixen d’altres argumentaris que disputen que aquestes innovacions puguin ser curoses, ja que inferirien dolor en un animal tan intel·ligent com el polp i danyarien un ecosistema tan fràgil com la costa. 

Així doncs, actualment es discuteix sobre els múltiples reptes ètics que inaugura la aparició d’aquestes innovacions tècniques alhora que s’especula amb les transformacions que podria generar a les indústries dedicades a la producció, comercialització i consum d’aliments d’origen marí. Tot això porta als diferents actors involucrats al fenomen, a reflexionar si és possible el consum de polp d’aqüicultura de manera compromesa i responsable, es a dir, concebent tant l’animal com l’ecosistema com a assumptes de cura.

Aixì doncs, el meu projecte de tesi doctoral s’articula al voltant de dos preguntes principals. En primer lloc, es demana pels discursos i les pràctiques de cura sobre la producció i/o comercialització del polp aqüícola dels diferents actors involucrats al fenomen. I, en segon lloc, es demana quines són les pràctiques de cura específiques en la producció i/o comercialització d’aquest polp que legitimen el seu consum o no consum com a aliment. 

A més a més, en aquest treball m’interpel·len els meus vincles familiars amb les Ries Baixes, el que em porta a preocupar-me pels discursos i les pràctiques de cura del polp en aquest espai geogràfic. Des d’una perspectiva situada i relacional multiespècie, el projecte es compromet amb els sabers que emanen de les relacions que estableixen els diferents éssers — ja siguin humans o no humans— que cohabiten en aquest espai costaner, especialment quan es tracta de dissenyar les formes de vida en comunitat, així com de negociar de manera col·lectiva les crisis ecosistèmiques que travessen.

Actualment estic vivint entre Barcelona, Madrid i Vigo.

• Cures
• Estudis de ciència i tecnologia
• Estudies multiespècie
• Paisatges costaners