VII Jornada de Educación Social “Yo no soy racista, pero…”

La VII Jornada d’Educació Social de la UOC té per objectiu plantejar a les professions del camp social (Educació Social, Psicologia Social, Treball Social) la següent problemàtica específica:

Què fer davant les formes de racisme que travessen actualment els contextos professionals, institucionals i comunitaris en què té lloc l’acció social i educativa?

 Per al seu abordatge proposem el recorregut per una sèrie de perspectives teòriques i polítiques específiques:

a. Quines eines poden aportar-nos les perspectives dels feminismes antiracistes per a abordar aquesta qüestió?

b. El marc analític del racisme institucional: una comprensió més enllà del prejudici i l’estereotip en la producció de la desigualtat

1. Racisme institucional, control i govern de la qüestió social

Sovint, el racisme és reduït a una qüestió moral d’apreciació o discriminació basada en creences. D’aquesta manera, se l’entén i fa visible únicament en les seves manifestacions en termes de prejudicis o estereotips culturals. És fonamental entendre que, conceptualitzat des d’aquesta delimitació, invisibilitzem el fet que el racisme constitueix tot un règim econòmic i geopolític de fronteres, de producció i explotació, que opera assignant diferents graus de ciutadania a les persones, en funció de la seva posició en les estructures socials globals racials, classistes i sexistes.

En aquest marc, les jornades proposen com a punt de partida la noció de racisme institucional. Aquest concepte és clau per entendre que el racisme actua com a sistema econòmic, polític i institucional, que divideix els subjectes com a ciutadans ‘de dret’ o ‘sense drets’ (legals i il·legals). Alhora, ens permet visibilitzar ordenaments estatals i de la política pública que – en el disseny mateix de les seves funcions, encàrrecs i criteris d’accés – genera efectes d’exclusió, criminalització i diferenciació social.

La taula inaugural introduirà una anàlisi des de la perspectiva de les polítiques públiques, per assenyalar diferents formes d’exclusió racial que formen part del règim de fronteres internes: prohibicions de l’accés a les ajudes, laberints burocràtics, sospita i dispositius de control, sancions en els serveis socials. Alhora, es proposa una interpel·lació des de la perspectiva de l’acció professional, problematitzant pràctiques específiques d’arbitrarietat estructural. Des de la perspectiva d’anàlisi del racisme institucional, discutirem els significats que s’atorguen a la diversitat sociocultural, i com aquests significats influeixen en el disseny de les polítiques socials, les visions i intervencions de les i els professionals del camp social (educador*s, psicòleg*s i treballador*s socials).

En el context d’aquesta reflexió, problematitzarem com sovint aquests imaginaris i discursos són transformats en les pràctiques professionals socials i educatives, en forma de culturalisme etnocèntric (categoritzacions imposades esencialitzadores), racisme cultural i sociocentrisme (accions que racialitzen les diferències culturals reduint la complexitat de les persones a una categoria única) o  estètica intercultural (celebració superficial de la diversitat cultural, vinculada a l’exotisme colonial i l’exotització identitària).

2. Experiències situades i eines des dels feminismes antiracistes per a l’acció social

Conceptes com “multiculturalitat”, “interculturalitat”, o altres incorporats particularment en les polítiques de gènere com ara “interseccionalitat” o “apoderament”, funcionen actualment com a paradigmes normatius que orienten l’acció en el camp de la migració i la diversitat racial. Malgrat que aquests models són defensats per la seva voluntat inclusiva i de compromís social, les diferents ponències que conformen la jornada ens proposen recuperar cadascun d’aquests termes per obrir un espai pausat i de reflexió crítica respecte als actuals usos d’aquestes nocions.

Des de diferents experiències situades en el camp professional, i particularment des de les eines conceptuals i d’acció política dels feminismes antiracistes, analitzarem com les professions del camp social actualment són assignades a tasques cada vegada més vinculades al control, la vigilància i el disciplinament en el marc d’aquest govern racial. Per últim, en la cerca d’estratègies emancipadores, explorarem mirades alternatives que posin al centre el compromís professional amb la transformació i la justícia social.