Tomás Sánchez Criado

Actualment soc investigador Ramón y Cajal (Ciències Socials) en el CareNet-IN3 de la Universitat Oberta de Catalunya.

Encara que vaig néixer a Àvila en 1981, vaig créixer i vaig estudiar a Madrid (Doctorat en Antropologia, 2012, UAM).

Després d’això, he passat la major part de la meva vida professional entre Barcelona (Professor, 2011-2012 i 2014-2015, UOC; Investigador postdoctoral A4U, 2012-2014, UAB), Munic (Investigador sènior: TUM, STS & Arquitectura, 2015 -2018) i Berlín (Investigador sènior i Director del Stadtlabor for Multimodal Anthropology: HU, 2018-2022).

Com a antropòleg urbà inspirat pels estudis de ciència i tecnologia (STS), el meu treball etnogràfic i d’implicació pública ha girat entorn de l’estudi de les polítiques materials, relacionals i del coneixement en diferents entorns on la cura és invocada com una manera d’intervenció espacial: ja sigui com una pràctica d’articular ecologies de suports més o menys duradores; o com un activisme tecnocientífic que busca democratitzar sabers, pràctiques de disseny i infraestructures.

En les meves recerques recents, he treballat amb activistes, professionals del disseny i iniciatives pedagògiques repensant la pràctica del disseny a partir d’una preocupació per la diversitat corporal. Actualment estic escrivint una monografia, titulada ‘Una ciutat poc comuna: Com la diversitat corporal activa urbanismes possibles’, que condensa la meva recerca sobre aquests temes en els últims deu anys.

Així mateix, estic començant a imaginar una expansió d’aquesta línia de recerca que a vegades denomino “una indagació dels paisatges boomer”: una genealogia i estudi dels reptes contemporanis de les “ciutats amigables amb les persones majors” o el “urbanisme de l’edat avançada”, prestant especial atenció a les transformacions mútues de cossos i territoris de les quals els ‘baby boomers’ euro-americans són tant un efecte com un vector.

Aquests interessos també m’han portat a experimentar amb dispositius i espais col·lectius d’etnografia multimodal i pedagogia col·laborativa, com ‘xcol, un inventari etnogràfic’, que va rebre en 2021 el premi ‘Making & Doing’ de la 4S (Society for Social Studies of Science).

En 2021 vaig obtenir l’Acreditació de Recerca (Professor Agregat) d’AQU Catalunya.