Yennifer Paola Villa Rojas, investigadora predoctoral de la Universidad Pedagógica Nacional (UPN, Colombia), realitza una estada de recerca amb nosaltres

Doctoranda en Educació, Màster en Educació, Llicenciada en Educació amb Ènfasi en Educació Especial, Normalista Superior amb Ènfasis en Matemátiques. Feminista i Sindicalista.

Mestra Universitària i Investigadora, amb experiència en processos educatius des de perspectives de la educació de persones joves i adultes, estudis de gènere, feminismes, estudis crítics de la discapacitat, educació popular i drets humans.

Trajectòria pedagògica en institucions d’educació formal (bàsica, mitja i superior) i pel treball y desenvolupament humà, des d’on es construeixen processos de formació amb nens, nenes, joves, adults i adults grans, a més, en entorns de formació professional per a joves amb i sense discapacitat, mestres i directives com la Universidad Pedagógica Nacional, Confederación Nacional Católica de Educación (CONACED), grups de recerca reconeguts per COLCIENCIAS, Models Educatius Flexibles (MEF), treball amb organitzacions socials feministes i d’alfabetització barrial.

Pertanyent al Grup de Treball (GT) Estudis Crítics de Discapacitat (CLACSO) y Red Pedagógica, Intercultural de Comunitaria de Educación de Personas Jóvenes y Adultas (EPJA) de la Universidad Pedagógica Nacional.

La professora que orientarà l’estada de recerca és la Dra. Asun Pié Balague, professora titular dels Estudis de Psicologia y Ciències de la Educació de la Universitat Oberta de Catalunya.

Com a mestra de la Universitat Pedagògica Nacional (UPN), feminista i estudiant del doctorat interinstitucional d’Educació, estic elaborant una tesi doctoral que té com a base la vida de Rose Ammarantha Wass Suárez i les seves experiències trans-chuecas. Aquesta categoria forma part dels posicionaments polítics i pedagògics que fonamenten el procés de recerca i acull la intersecció que hi ha entre la discapacitat i el gènere, específicament quan s’hi vinculen l’experiència de la discapacitat visual i l’experiència trans. Aquesta emergència intercorpòria se situa a la frontera, és a dir, la mateixa metàfora espacial que constitueix els sentits de la interseccionalitat entra en tensió en ocupar no els punts d’interconnexió esperats d’alguna manera, sinó el que queda distant. És més obscur i indeterminat el que permet trobar-hi marques d’opressió que de vegades poden ser comunes, però que altres vegades denoten distanciaments, amb la qual cosa es visibilitza l’arrelament entre la violència de gènere i la violència capacitista. A partir d’això es pot comprendre la manera com algunes vides són abocades a la marginalització, despullades d’humanitat i pressionades perquè sucumbeixin davant la normalització com a estratègia capitalista i patriarcal que imposa el control sobre els cossos, el desig i les sexualitats.

Imatge del mural en el que apareix representada Ammarantha Wass Suárez, activista trans-crip colombiana.