Biología humana, biomedicina y alteridad

“L‘ Altre” com a producte simbòlic, com a construcció cultural de la nostra ment social, és present en totes les societats i al llarg de tota la història humana, però les seves formes de producció han adquirit característiques peculiars en els temps moderns i “postmoderns”. D’acord amb el filòsof francès Jean Baudrillard, ja no ens limitem únicament a “menjar”, “devorar”, o “seduir” a “l’Altre”, com es feia en temps més antics amb els nostres enemics, colonitzadors, o amb els nostres “objectes de desig”; ja no ens limitem a enfrontar-nos a “l’Altre”, competir amb ell, estimar-li o odiar-li, sinó que ho creguem, ho produïm, i ho inventem d’una manera sistemàtica. La biologia humana i la biomedicina no queden excloses d’aquest procés: el determinisme biològic que ve caracteritzant i donant forma a les ciències de la vida i a la ciència mèdica ha contribuït a la producció tècnica i científica de les maneres de concebre a l’Altre i produir identitats a través de la naturalització i descontextualització de determinades concepcions de la vida humana i de “l’Altre”.