Explorant pràctiques de cura col·lectiva en resistència a la violència i l’opressió
Si t’enfonses en la desesperació, recorda aquesta multitud, llegeix la pancarta porpra brillant, una que va capturar eloqüentment l’emoció que va impulsar les feministes a desafiar l’extens bloqueig policial el 8 de març del 2020, a Istanbul. Formar aquesta multitud unida va impulsar l’esperança i el poder contra la por infligida per la violència repressiva; es va sentir bé estant a la multitud, i recordant-la després.
La violència no sempre es manifesta explícitament amb danys físics i ferits. També produeix noves formes de vulnerabilitat, empobriment, desigualtat i rebutjabilitat (Bargu, 2019). Ho fa, infringint les experiències quotidianes, les interaccions, les emocions i les capacitats de supervivència o resistència de les persones. L’opressió invariablement treballa per “corrompre o distorsionar els diversos recursos de poder dins de la cultura dels oprimits que poden proporcionar energia per al canvi” (Lorde, 2007). Tot i així, la gent troba maneres de superar, reparar, resistir i remodelar.
Un creixent cos de literatura desplega la pràctica i la política de la cura en les formes en què les persones mantenen i reparen els seus mons vitals davant de la negligència i la violència sistèmiques. Alguns aborden certes pràctiques de cura “col·lectiva” o “radical” en l’experiència de comunitats negres, queer o indígenes, o en moviments feministes, d’antiausteritat i d’ocupació (Butler, 2014; Care Collective, 2020; Hobart & Kneese, 2020; Jasmine et al., 2016; Jupp, 2022; Murphy, 2015; Tironi & Rodríguez-Giralt, 2017; van Meter, 2012; Zechner, 2021). En base a aquest cos acadèmic, aquest projecte té com a objectiu ampliar la teoria sobre la cura extraient evidència empírica de les experiències d’activistes que mantenen la resistència en contextos repressius. Així, el projecte de tesi explorarà les pràctiques de cura col·lectiva que ajuden a la regeneració i la sostenibilitat de la resistència en entorns de violència i opressió. Com es curen i afronten els activistes la violència a les seves pràctiques, relacions i espais col·lectius de contenció i lluita política? Quines pràctiques, mecanismes, mètodes o micropolítiques els serveixen per regenerar i mantenir la resistència?
La recerca està dissenyada com una etnografia co-creativa amb ètica de recerca decolonial, feminista i acurada, per fomentar el diàleg i l’autoexamen en la producció de coneixement a través d’un procediment creatiu i col·laboratiu en la recollida, interpretació i narració de dades. Aprenent de les “pràctiques de coneixement” (knowledge-practices) (Casas-Cortés et al., 2008) dels activistes del moviment, s’espera extreure “coneixement utilitzable” per a l’estratègia del moviment social (Bevington i Dixon, 2005) atenent altres necessitats per mantenir la resistència en contextos repressius.
Funding Body: Universitat Oberta de Catalunya
Programme: Becas predoctorales
Supervisor(s): Israel Rodríguez Giralt
Start date:
End date: