L’acció política del moviment animalista està superant les seves tradicionals vies de reivindicació, ja sigui mitjançant eines participatives institucionals, fent-se un espai en els mitjans i xarxes, apoderant i connectant a les i els activistes i, en definitiva, posant a l’agenda social i política qüestions sobre com hauríem d’actuar, i per què, amb els animals. El treball del moviment també s’orienta a la protecció dels animals destinats a la ramaderia, però els èxits en aquest àmbit són tímids. No obstant això, una proposta tecnològica emergent interpel·la als seus actors i les seves lògiques d’acció col·lectiva. Amb l’arribada de la carn in vitro, creada a partir de cèl·lules mare, es poden obtenir productes carnis sense sacrificar animals, cosa que ofereix unes possibilitats aplicades interessants, però també es troba amb resistències associades. No obstant això, l’opció de conrear carn entusiasma a molts per la confluència de beneficis que promet. Ens preguntem, des dels estudis de Ciència, Tecnologia i Societat (CTS), de quina forma el moviment animalista a Espanya dialoga amb el cultiu de carn, i la manera en què l’animalisme, identificat com un Grup Social Rellevant (GSR) en el desenvolupament d’aquesta tecnociència, presenta un nou model d’a­ctivisme, els objectius i acció política dels quals, formen part de la construcció de noves realitats.

Thovar, Rocío (2020). El movimiento animalista y la producción de carne in vitro. A A. Álvarez, F. Fernández, A. Sribman y A. E. Castillo (Ed). Acción colectiva, movilización y resistencias en el siglo XXI (1ª ed., Vol 1: Teoría, pp. 131-142). Fundación Betiko  ISBN: 978-84-09-22896-6