Excurso: Eulàlia Massat, vindicante. ¡Ni tuerta, ni discapacitada: vulnerable!
2021
El text es presenta en qualitat de crònica filosòfica sobre les vindicacions d’un personatge: Eulàlia Massat. En el seu recorregut, la crònica assaja l’obra imaginària d’Eulàlia, la qual, segons es presenta, és un assaig performatiu de ruptura de l’llenguatge dicotòmic al voltant de la visió. En el quadern de notes d’Eulàlia Massat, segons la crònica, l’acostumat veure o no veure es transforma en una manera. La manera de veure d’Eulàlia s’expressa en la seva llibreta, en el propi traç de les seves lletres i dibuixos, i en total absència de qualsevol semàntica de la manca o de la falta. D’aquesta manera, la crònica utilitza aquest recurs a la llibreta per poder generar un artefacte “altre”, ja alliberat d’aquesta dualitat. Mentrestant, el recurs a l’alter ego allibera a l’autora de les constriccions de l’autobiografia, en la comesa de produir un text, no obstant això, encarnat. Quan Eulàlia cobra protagonisme i es separa de l’autor, el discurs s’allibera de la pròpia condemna autobiogràfica i possibilita la creació de llenguatge. És a dir, la producció d’una narració de la manera de veure, desproveïda de normativitat.
Maestres, Brigida (2021). Excurso: Eulàlia Massat, vindicante. ¡Ni tuerta, ni discapacitada: vulnerable! En Pié Balaguer, Asun y Planella Ribera, Jordi (2021). Corpografías de la discapacidad. ¿Puede la pedagogía escapar del cuerpo? Buenos Aires: Lugar Editorial.
