INVI – Infraestructures per a una vida independent: una investigació participativa per repensar l’habitatge, les cures i la comunitat en temps de pandèmia

La gestió d’una pandèmia i els seus efectes no és quelcom que pugui quedar només relegat a l’àmbit mèdic, sinó que cal atendre a tota la dimensió social que s’hi entrelliga i la situació de “desastre lent” que es desplega amb ella. En aquest sentit la Covid-19 ha posat de relleu més que mai la necessitat de superar el model residencial-institucional que travessa bona part de les solucions habitacionals destinades a col·lectius considerats com a dependents. La mirada d’aquest projecte es sitúa en l’entrecreuament de marcs que promouen el benestar social en relació a l’habitatge i els serveis bàsics, amb l’envelliment i la vida de col·lectius en situació de dependència. Des d’aquí proposem encarar el repte que suposa per a Barcelona articular i facilitar infraestructures –conceptualitzades aquí com l’entrecreuament entre l’habitatge i les cures; de manera que en el present estudi atendrà allò que refereix a l’habitatge, els serveis i la comunitat– que s’ajustin als principis de la vida independent i que es pensin des d’una ètica de les cures. Un projecte que a més planteja el repte afegit d’articular una recerca eminentment participativa en uns àmbits en els que això requereix una cura i atenció especials.

Per a poder afrontar aquestes qüestions, proposem desenvolupar tres estudis de cas per a tres espais diferents –tant pel que fa al tipus de col·lectiu al que s’adreçen, com pel moment d’execució i desenvolupament dels projectes–: “Can70”, una iniciativa de cohabitatge sènior que es troba en fase de disseny, viabilització i projecció futura de la seva proposta; el projecte per a persones amb diversitat funcional física “Guttmann Barcelona Life”, que es troba en un moment inicial de la seva posada en marxa; i finalment el “Me’n vaig a casa”, un programa de vida independent per a persones amb discapacitat intel·lectual que es troba en un moment de consolidació i nous reptes, com són l’envelliment de les usuàries ateses. Així la proposta s’articula a través d’una recerca de marcat caràcter participatiu, amb mirada de gènere i interseccional, i que té la intenció de posar al centre les pròpies ciutadanes de Barcelona concernides amb l’objecte d’estudi a través de la participació a dos grups de co-investigació que intervindran en el desenvolupament de tot el procés.

Aquest estudi tracta de donar resposta a les següents preguntes: Com es reconfiguren aquestes infraestructures arran de la Covid-19? Quins canvis suposa això per a l’organització de les formes de suports socials, tecnològics fins i tot ambientals, que fan possible la vida independent? Com canvien els usos i definicions dels espais, individuals i col·lectius, que sostenen les cures? De quina manera es rearticulen les xarxes de cura i suport mutu al voltant d’aquests projectes?

La recerca parteix dels següents tres objectius, el primer dirigit a augmentar el coneixement sobre el camp d’estudi, el segon destinat a orientar pràctiques professionals i polítiques públiques i el tercer a promoure la vida independent a la ciutat de Barcelona:

OG1- Conèixer des d’una perspectiva de gènere i de forma participativa amb els col·lectius concernits com s’han reconfigurat les infraestructures innovadores de cures, lligades a la promoció de la vida independent, en el context de la Covid-19.

OG2- Generar propostes concretes I amb perspectiva de gènere que afavoreixin el benestar social i la qualitat de vida dels col·lectius que viuen en situació de dependència, en relació a la promoció de noves alternatives habitacionals, a la ciutat de Barcelona.

OG3- Promoure i visibilitzar, de forma participativa amb els col·lectius concernits, els projectes habitacionals articulats des del paradigma de la vida independent a la ciutat de Barcelona.