Nombrosos son els esforços que es realitzen per gestionar conflictes sobre llops amb l’objectiu implícit de predir-los, obtenir-ne el control i resoldre’ls. Tot i així, els conflictes pels llops solen persistir en la pràctica. Basant-nos en la teoria dels sistemes socials de Niklas Luhmann, pretenem explicar aquesta persistència considerant els conflictes pels llops com a unitats evolutives de comunicacions persistents i contradictòries. Mitjançant un estudi de cas al Parc Natural de Redes, Espanya, il·lustrem com evolucionen els conflictes pels llops de manera semiindependent a través de comunicacions internes i externes. Aquestes comunicacions poden alimentar i redirigir les complexes trajectòries del conflicte, contribuint així a la seva persistència en el temps. Prenent lliçons d’aquest cas, proposem intervencions alternatives que no necessàriament tenen com a objectiu resoldre conflictes, sinó que consideren una mentalitat oberta cap a la multitud d’observacions i experiències de conflictes; la necessitat de seguir i controlar les vides duradores del conflicte sobre els llops; i la prudència de gestionar excessivament aquests conflictes a distància.
