Lo sexual es político: el cambio de repertorio en el activismo de la diversidad funcional

L’activisme de les persones amb diversitat funcional (DF) a Espanya s’ha centrat tradicionalment en reivindicar drets bàsics com l’accessibilitat, l’assistència personal o l’educació inclusiva. No obstant això, assistim a un canvi de repertori en les seves formes d’enunciació i mobilització, en què la sexualitat adquireix un lloc central, configurant-se com a nucli de producció epistèmica, pràctica política i construcció identitària per a les persones amb diversitat funcional. Hi ha tres àrees en què aquest procés té especial incidència, i un context privilegiat per a la seva constatació i anàlisi: la ciutat de Barcelona en la segona dècada del s.XXI.

Per justificar l’existència d’un canvi de repertori cal traçar una genealogia del moviment de vida independent espanyol, i més específicament del català, que permeti situar els seus orígens i aportacions més rellevants, tant en l’àmbit activista com institucional. En conseqüència, aquest capítol comença explicant el pas del model mèdic de la discapacitat al model de la diversitat, posant especial atenció en la repercussió d’aquest canvi de paradigma en la ciutat de Barcelona. Posteriorment, m’endinso en “el canvi de repertori” de l’activisme de la diversitat funcional, aprofundint en les tres àrees en què va situar el seu major impacte: la discussió sobre assistència sexual; els projectes artístics sobre diversitat funcional i sexualitat; i les aliances crip-transfeministes. Finalment, plantejo l’articulació d’aquestes lluites, els trànsits entre allò material i allò simbòlic que poden portar a afirmar que “allò sexual és polític”.

García-Santesmases Fernández, Andrea (2021). Lo sexual es político: el cambio de repertorio en el activismo de la diversidad funcional. En Pié Balaguer, Asun y Planella Ribera, Jordi (2021). Corpografías de la discapacidad. ¿Puede la pedagogía escapar del cuerpo? Buenos Aires: Lugar Editorial.