Pelin Çakir és doctoranda en Salut i Psicologia a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
És una investigadora, activista i professional que treballa en camps relacionats amb la mobilitat, la resistència, la vulnerabilitat, la cura i el feminisme queer. Compta amb una formació acadèmica interdisciplinària en Ciències Polítiques (B.A, Universitat de Bogazici, 2012), sociologia (M.A., Universitat d’Amsterdam, Universitat de Deusto, Universitat de Osnabrück, 2015), Treball Social (AA, Universitat d’Istanbul, 2021) amb extensions en antropologia, psicologia i Estudis Culturals.
El seu enfocament de recerca es basa en la producció de coneixement contrahegemónic, les teories decolonials i feministes, la narrativa i els mètodes co-creatius. Anteriorment, ha treballat amb organitzacions locals i internacionals de la societat civil en àmbits com els Drets Humans, migració i gènere. Ha escrit per a revistes culturals a Turquia i ha participat com a editora i productora de continguts per a HarekAct (blog que informa sobre el règim fronterer entre Turquia i la UE). També ha impartit xerrades i tallers sobre temes relacionats amb els moviments socials, els règims fronterers, les cures col·lectives i l’autodefensa feminista.
La seva tesi≤ màster va examinar les idees d’infància, vulnerabilitat i resiliència a través de les “història de vida” dels joves afganesos a Turquia. La seva recerca més recent es titula “Learning from the Pandemic: Artistic Freedom & Mobility Beyond the Covid Crisi”, publicada per ifa i la Martin Roth Initiative. Com a candidata al doctorat, la seva recerca actual se centra en les pràctiques de cura col·lectiva que ajuden a les comunitats a mantenir-se resistents a l’hora d’enfrontar traumes, violència política i crisi.
