Seminari de recerca impartit per la Dra. Laura Coll-Planas (Fundació Salut i Envelliment, Universitat Autònoma de Barcelona)

Resum

L’envelliment és un èxit a nivell global però comporta reptes específics, com un augment del risc de la soledat, definida com l’anhel de relacions socials. A Espanya, 14% de les persones més grans de 65 anys se sent sola sempre o la major part del temps, essent aquesta una prevalença de les més altes de la Unió Europea. La soledat és un factor de risc establert de mala salut, i el suport social i la participació social (integrats en el concepte paraigües de capital social) són factors protectors de la salut també ben establerts. Cal remarcar que els seus efectes en salut han estat comparables amb (deixar de) fumar i la (in)activitat física segons estudis observacionals. De totes maneres, la recerca experimental en aquesta área és feble. Per aquests motius, per tal de construir una base d’evidència per donar suport al disseny, la implementació, l’avaluació i la síntesis d’intervencions en aquesta àrea, els objectius són:

1. Realitzar una revisió sistemàtica de l’evidència actual en intervencions que promouen el capital social entre les persones grans per tal de millorar la seva salut.
2.  Diseñar, implementar y evaluar intervenciones en nuestro contexto que promuevan el capital social con el fin de aligerar la soledad de las personas mayores de la comunidad y de aquellas que viven en el entorno residencial.

En la revisió sistemàtica, s’han examinat 17.341 abstracts i inclòs 36 assajos clínics. Els assajos clínics eren clínica i metodològicament diversos. Les intervencions han mostrat efectes mixtes en qualitat de vida, benestar i salut autopercebuda, i han estat generalment inefectives en soledat, estat d’ànim i mortalitat. Els assajos clínics d’alta qualitat han mostrat resultats favorables en salut general, mental i física, mortalitat i ús de recursos relacionats amb la salut. Complementàriament, s’ha desenvolupat la taxonomia SOCAI que caracteritza intervencions basades en capital social segons els seus objectius relacionats amb la salut, segons els seus continguts relacionats amb el capital social, i segons els processos i contextos. La intervenció “Camins” s’ha provat com a factible, 38 participants van ser inclosos i es van implicar 10 persones voluntàries. Després de la intervenció, la soledat va disminuir significativament, i la participació i el suport van augmentar significativament. Exactament el 65,8% dels participants van construir nous contactes socials dins del grup i el 47,4% es va implicar en noves activitats. Als dos anys de seguiment, els efectes socials es van mantenir i els símptomes depressius van disminuir participant en activitats. Complementàriament, l’avaluació qualitativa va fer palès com el programa tenia efectes en soledat, participació social, suport social i salut.

Aquesta és la primera revisió sistemàtica que valora l’impacte d’assajos clínics basats en el capital social en resultats de salut. Destaca la falta d’evidència, l’alta diversitat clínica i la baixa qualitat, mentre suggereix el potencial del capital social d’impactar en la salut de les persones grans. Complementàriament, la taxonomia SOCAI ha estat la primera en sistematitzar l’evidència per omplir el buit entre la teoria i la pràctica de capital social des d’una perspectiva de la salut. La intervenció “Camins” ha aportat una estratègia d’intervenció innovadora, apropiada al nostre context cultural per tal d’alleugerir la solitud de les persones grans promovent canvis significatius en les seves vides.

Aquesta tesis aporta un treball epidemiològic i conceptual per tal de donar suport a la introducció del capital social com a factor protector de la salut, i la solitud com un factor de risc, en estratègies d’intervenció adreçades a persones grans. A més, el capital social hauria de ser especialment considerat des d’una perspectiva de la salutogènesi com un recurs de salut i benestar i, així doncs, com una manera de contribuir a una vida més significativa a l’envellir. De totes maneres, per tal d’aconseguir els potencials beneficis en salut del capital social cal afrontar un repte major: entendre i gestionar la complexitat de millorar efectivament les xarxes socials existents i crear-ne de noves amb èxit, tot considerant els costos, els efectes adversos i les seves implicacions en les desigualtats en salut.

Laura Coll-Planas és llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona i doctora en Salut Pública per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tesi doctoral va portar per títol “Solitud, suport social i participació de les persones grans des d’una perspectiva de la salut”. Després de set anys a Alemanya combinant recerca i clínica en l’àmbit de la geriatria, s’incorpora a l’Institut de l’Envelliment de la UAB, actualment Fundació Salut i Envelliment UAB, des d’on ha participat, coordinat i dirigit projectes en envelliment en l’àmbit regional i europeu.

La seva passió en la investigació en i amb persones grans són les intervencions complexes des d’una perspectiva biopsicosocial i combinant metodologies quantitatives i qualitatives. Actualment, a més de ser una de les investigadores principals del projecte Aequalis, és la coordinadora científica del projecte Sitless, finançat dins del marc del programa Horizon 2020 de la Comissió Europea.