Conflictividad asociada a grandes obras hidráulicas: El pantano de Jánovas, España y la presa Tenosique, México

Sota la visió hegemònica del ‘paradigma hidràulic’, es considera l’aigua com un element biofísic i un recurs políticament neutral a sotmetre baix lògiques neoliberals d’eficiència i competitivitat. Tal visió legitima la construcció de grans obres hidràuliques, com a embassaments, transvasaments i dessalinitzadores per tot el món.

No obstant això, sovint s’ignora el desigual accés, control, i distribució dels beneficis i impactes que poden sorgir a partir de tals obres, especialment quan van associats a diversos processos d’acumulació per despossessió, com la privatització dels recursos hídrics i l’expulsió forçosa d’habitants locals. Això pot generar disputes intenses, complexes i longeves entorn de les obres hidràuliques, dues de les quals reflectim en aquest capítol: el pantà de Jánovas (Espanya) i la presa Tenosique (Mèxic). A través dels dos casos d’estudi, assenyalem quines trames globals influencien sobre aquests conflictes; de quines maneres són productius en la remodelació del territori hidrosocial; i com el ‘on’ juga un paper en l’aparició i perduració d’aquests conflictes.

Ottolini, Isabeau; Fabiola Nava, Luzma i Torres Bernardino, Lorena (2021). Conflictividad asociada a grandes obras hidráulicas: El pantano de Jánovas, España y la presa Tenosique, México. A del Romero Renau, Luís; Castro, Hortensia i Lozano Valera, Antonio (Eds.) Conflictividad ambiental y territorial en América Latina y Europa. València: Ed. Tirant Lo Blanch.