Corpografías de la discapacidad. ¿Puede la pedagogía escapar del cuerpo?

Corpografías de la discapacidad presenta una sèrie de textos orientats a (re)pensar la discapacitat més enllà dels models mèdics hegemònics que la encadenen al cos físic. Obrim noves narratives que reescriuen aquells cossos marcats per una falta. Per a això ens serveixen les arts, els estudis corporals, les narratives encarnades i els sabers produïts des de les epistemologies, entre d’altres. Oferim un lloc per a les obertures simbòliques que impliquen noves maneres d’explicar el que és i suposa la discapacitat, la dialèctica entre allò ètic i estètic, el bell i el lleig, altres maneres d’explicar(nos) els cossos i (con)jugar amb allò social. En definitiva, aquest treball pretén possibilitar altres comprensions plurals sobre la mal anomenada discapacitat que il·luminin la seva arbitrarietat i els capacitismes implicats. Així, els textos que s’hi trobaran, des de la metodologia que s’ha utilitzat en cada treball, fins als aspectes més instrumentals, les consideracions epistemològiques sobre la “corpo-mirada”, la historiografia somàtica, l’antropologia del cos, la fenomenologia del cos, i altres perspectives i mirades que configuren els sabers que l’envolten i abracen, tenen la intenció de “des-vetllar” l’altra cara, la cara B (gairebé sempre la més bona i amb peces que hom descobreix en una segona o tercera audició del Long Play). I així, com l’audició d’aquesta cara B, es tracta d’exercir una altra mirada als cossos amb discapacitat, una mirada que no separi la vida dels cossos, que els uneixi en un tot integral, natura i cultura, Leib i Körper, paraula i carn: corpografia en el seu sentit més radical. Aquestes Corpografies de la discapacitat són, veritablement, paraules i cossos, experiències encarnades de la diferència.

Pié Balaguer, Asun i Planella Ribera, Jordi (2021). Corpografías de la discapacidad. ¿Puede la pedagogía escapar del cuerpo? Buenos Aires: Lugar Editorial.