l cos i la ciutat: Coneixement i política de l’accessibilitat urbana
En el meu treball com a antropòleg urbà, he investigat la relació entre diferents tipus de cossos i la ciutat. En particular, m’interesso per l’estudi de com tècnics, activistes i docents del disseny s’han fascinat per i mobilitzat amb l’accessibilitat urbana.
L’accessibilitat urbana és un domini rellevant per a les ciències socials, en tant s’ha convertit no sols en (a) un llenguatge polític de diferents enfocaments de disseny inclusiu, que revelen una aspiració per construir formes de democràcia urbana i justícia espacial; però també, en (b) l’impulsor de moltes noves formes de coneixement de i amb cossos diversos, generant noves formes d’expertesa en el disseny participatiu i el govern urbans.
En la meva pròpia recerca etnogràfica, liderant i supervisant treballs col·laboratius o d’implicació pública sobre accessibilitat urbana, intento desentranyar les seves dimensions epistèmiques i polítiques de les següents quatre maneres:
(i) l’accessibilitat com a àmbit de la inclusió tecnologitzada
L’accessibilitat urbana sol entendre’s com un àmbit de solucions tecnològiques per a la inclusió, moltes vegades concebudes de manera estandarditzada. El meu treball ha vingut mostrant com les solucions tècniques estàndard, per l’economia del coneixement de la seva producció, poguessin produir l’efecte paradoxal de segregar i generar efectes discriminatoris als mateixos col·lectius que es busca incloure o generar mesures de justícia social.
(ii) la institucionalització de l’accessibilitat i el sorgiment de noves formes d’expertesa
L’accessibilitat urbana s’ha vingut convertint en una preocupació particular per a la formulació de polítiques participatives i inclusives en diferents administracions públiques, institucions i agències de normalització. Després d’haver estudiat diferents casos d’això, el meu treball ha vingut problematitzant les modalitats i dispositius de participació ciutadana impulsats per experts, parant esment a les noves configuracions excloents que aquestes formes expertocràticas poden suposar.
(iii) l’accessibilitat com a forma d’activisme tecnocientífic
Treballant en estreta col·laboració amb activistes de l’accessibilitat urbana, he arribat a entendre l’accessibilitat urbana com una forma particular de “activisme tecnocientífic”, particularment quant a la pràctica del disseny. Dit d’una altra manera, es tracta d’una pràctica de disseny que, més que partir de protocols i procediments existents, implica obrir-se a una indagació de formes i mètodes plurals per a fer les ciutats més acollidores a la diversitat corporal.
El meu treball en aquests àmbits també ha tingut un profund efecte a l’hora d’aproximar-me la meva pròpia pràctica investigadora com a antropòleg (iv) experimentant amb formes d’etnografia col·laborativa i d’implicació pública.
A més de continuar investigant en aquests dominis, voldria expandir la meva recerca antropològica sobre accessibilitat urbana al desenvolupament d’una línia de recerca futura sobre l’urbanisme de la tercera edat i les ciutats per a gent gran.
Font finançament: Agencia Estatal de Investigación – Plan Estatal de Investigación Científica, Técnica y de Innovación para el período 2021-2023
Programa: Ramón y Cajal
Referència: RYC2021-033410-I
Data inici: 01/01/2023
Data final: 31/12/2027
Finançament: 236350€