El fet que les dades massives es considerin l’última tecnologia d’abast mundial ha provocat una sèrie de reaccions entre els investigadors interdisciplinaris, des de crides perquè hi hagi més «transparència algorísmica» fins a la demanda d’«auditar l’algorisme» per tal que tant usuaris com investigadors puguin accedir més fàcilment al codi que hi ha al darrere de les plataformes digitals. Tanmateix, tot i que als investigadors els urgeix aconseguir que els algorismes siguin més transparents i llegibles per mitjà d’aquestes estratègies crítiques, altres experts en dades han començat a expressar la seva preocupació per la «fetitxització» creixent dels algorismes, que ha bandejat qualsevol tractament dels actors humans, el públic i les institucions al voltant dels quals els algorismes i les ecologies de les dades massives funcionen i es produeixen de diverses maneres. Aquesta preocupació sembla que ha reanimat un cert determinisme tecnològic dels algorismes, ja que es pressuposa que la nova tecnologia —com altres tecnologies digitals anteriors— opera com a caixa negra amb tanta força i de manera tan inevitable que pot deixar de banda els aspectes específicament humans i culturals. Per tant, aquest capítol ofereix una perspectiva etnogràfica d’una empresa emergent impulsada per dades de l’Amèrica Llatina, l’acadèmia de programació Laboratoria, que és coneguda perquè gestiona un programa que, en un període de sis mesos, forma dones procedents de zones econòmicament deprimides de l’Amèrica Llatina perquè esdevinguin programadores. Inspirant-se en els coneixements adquirits en el camp de la globalització, aquest projecte defensa la necessitat de desenvolupar mètodes i perspectives analítiques en el camp de les cultures de les dades i les seves friccions que no se centrin exclusivament en les dades massives com un sistema tecnològic discret amb impacte universal o una mena de força tecnològica abstracta que es pot entendre desvinculada dels contextos institucionals i locals en què es creen, s’utilitzen i es desenvolupen. I es pren seriosament la força dels contextos globalitzadors de l’universalisme tecnològic que projecten les noves tecnologies, especialment les tecnologies digitals, que tenen uns impactes inevitables. Aquests impactes situarien les institucions locals en una única línia d’evolució cap a un futur determinat, que, a més, ja es projectava com un reflex dels centres d’«innovació» occidentals i les capitals d’alta tecnologia com Silicon Valley. Per molt ràpid que aquests contextos esdevinguin poderosos i siguin acceptats, no poden explicar l’àmplia gamma de recursos per mitjà dels quals les institucions locals sempre imaginen i improvisen alternatives a les modalitats dominants d’adopció i ús tecnològic, i la manera com descentren el poder i la singularitat de les formes dominants.

Anita Say Chan és professora agregada i investigadora de Comunicacions al Departament de Mitjans de Comunicació i Estudis de Cinema de la Universitat d’Illinois a Urbana-Champaign. Els seus interessos docents i de recerca són, entre d’altres, la globalització i les cultures digitals, les xarxes d’innovació i la «perifèria», els estudis de ciència i tecnologia a l’Amèrica Llatina i les pedagogies híbrides en la construcció d’alfabetitzacions digitals. Va obtenir el doctorat el 2008 en el Programa de Doctorat d’Història, Antropologia, Ciència, Tecnologia i Societat de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). El seu primer llibre, Networking Peripheries: Technological Futures and the Myth of Digital Universalism, publicat el 2014 per MIT Press, examina els imaginaris de la connexió global i les tecnologies de la informació en l’era de les xarxes al Perú. La seva recerca ha rebut el suport del Centre per a l’Estudi del Dret i la Cultura de la Facultat de Dret de la Universitat de Colúmbia i de la National Science Foundation, i ha obtingut beques de postdoctorat del Comitè de Globalització i Canvi Social del Centre de Graduats de la Universitat de Nova York (CUNY) i del Programa d’Introducció a les Humanitats de la Universitat de Stanford. El 2017-2018 és professora del Centre Nacional d’Aplicacions de Supercomputació i el 2017-2019, investigadora sènior del Departament de Crítica i Teoria Interpretativa de la Universitat d’Illinois a Urbana-Champaign.