Webinar Pyrolife (2). Míriam Arenas: “Complexificant l’anàlisi social en la gestió de riscos”
Pyrolife és un Projecte Europeu Horizon 2020 en el que actualment està participant CareNet amb la implicació de la professora Míriam Arenas i la investigadora predoctoral Isabeau Ottolini. En aquesta mini sèrie compartim la traducció dels blogposts realitzats per Isabeau Ottolini sobre el Pyrolife International Symposium 2020.
Aquest post és una traducció de l’original aquí, escrit per Isabeau Ottolini i Kathleen Uyttewaal pel PyroLife Blog sobre la intervenció realitzada per Míriam Arenas el 22 de juliol de 2020 en el marc del Pyrolife International Symposium
El passat 22 de juliol, Míriam Arenas Conejo participà en el Pyrolife International Symposium: Towards an Integrated Fire Management. Compartí diverses reflexions sobre la importància de considerar i investigar les dimensions socials, tant en els incendis forestals (en els que s’enfoca el projecte Pyrolife), com altres esdeveniments típicament denominats “desastres naturals”.
A l’aplicar l’anàlisi social en l’àmbit de riscos com ara els incendis forestals, Arenas ens anima a:
- Considerar com les vulnerabilitats socials estan íntimament relacionades amb els desastres.
- Reflexionar sobre què podem aprendre dels grups socials que son exclosos habitualment dels diàlegs sobre desastres, com els nens, nenes i joves.
- Reconèixer les complexes i dinàmiques realitats socials.
- Arribar a les causes de fons de la vulnerabilitat
En primer lloc hem de canviar la forma en la que parlem sobre els desastres. No hi ha desastres naturals. Més aviat, els desastres estan subjectes a complexes dinàmiques socials que influeixen en el seu origen i impacte. Ara bé, observar la complexa i dinàmica realitat social pot comparar-se a mirar a través d’un calidoscopi: existeixen moltes relacions socials fetes de patrons i colors diferents, i un simple moviment pot fer canviar-ho tot. A més, molts aspectes afecten a aquestes relacions: la història, la política, la economia, la geografia i els grans canvis socials com la COVID-19 i el canvi climàtic.
Reconeixent el paper clau de les dimensions socials en els desastres, el Marc de Sendai per a la Reducció de Riscos dels Desastres assenyala la necessitat d’impulsar recerques, polítiques i accions que siguin inclusives, accessibles i compromeses amb les persones més vulnerables als efectes dels desastres. Basat en això, el Projecte CUIDAR –en el qual varen participar diversos membres de CareNet- es centrà en identificar les veus i experiències de nens, nenes i joves en relació a la reducció del risc dels desastres. EL projecte consistia en tres fases: 1) Una anàlisi d’experiències i recerques sobre la participació de la infància i la joventut en la reducció del risc de desastres, 2) Un ampli procés participatiu dut a terme en els diferents països participants en el projecte, i 3) La creació d’un marc de gestió de desastres centrat en nens (per a més informació, veure la pàgina web del Projecte CUIDAR).
Durant els processos participatius, nens i joves de Barcelona (d’un barri molt afectat pels desnonaments i les mesures d’austeritat, però també amb una llarga història de moviments socials) i a Gandesa (en una comunitat rural exposada històricament a múltiples riscos), varen identificar els incendis forestals com un dels riscos locals sobre el qual volien treballar, i és així com varen il·lustrar algunes lliçons clau:
Així, a Barcelona els nens inicialment consideraven el bosc proper com un entorn arriscat i propens als incendis, però gràcies a l’aprenentatge mutu amb altres actors socials, van aprendre més sobre els seus recursos i beneficis. Aquests nens també varen mostrar ser grans connectors i mobilitzadors dins de les seves pròpies comunitats, per exemple, al proposar la organització d’una festa comunitària com a estratègia per a abordar el tema dels incendis forestals en la comunitat.
Per altra banda a Gandesa va resultar evident que els incendis forestals suposen un problema cada vegada més gran degut a factors com la despoblació rural. Aquí, el coneixement intergeneracional i el record de desastres passats més enllà dels relacionats amb el foc, varen ser-hi molt presents, per exemple: la presència propera tant d’una central nuclear com d’un camp de batalla de la Guerra Civil. Això apunta a la necessitat de considerar els múltiples riscos als quals les comunitats estan exposades, en comptes de centrar-nos només en un sol risc a la vegada (que és el més habitual).
A més, les experiències combinades de Barcelona i Gandesa van posar de relleu la necessitat d’incloure la gestió emocional en la educació i la comunicació sobre els riscos.
D’experiències com el Projecte CUIDAR es pot aprendre que treballar amb grups en situació de vulnerabilitat significa no només poder veure la realitat des de diferents punts de vista, sinó també identificar les llacunes existents, qüestionar i replantejar la recerca per a ésser més inclusiva i co-crear solucions innovadores a través de l’aprenentatge mutu.
A més, treballar amb comunitats en situacions de vulnerabilitat és una qüestió de justícia social i drets humans. En els nostres treballs de recerca, Míriam Arenas ens motiva a introduir en les nostres tasques les perspectives interseccionals per tal de comprendre millor el paisatge social que ens envolta així com les dinàmiques que porten a determinats col·lectius a situacions de vulnerabilitat (com es descriu en aquest article: The unequal vulnerability of communities of color to wildfire). Prendre consciència dels nostres privilegis (relacionats amb el gènere, l’ètnia, la classe, la discapacitat, l’orientació sexual, l’edat ,etc.) ens permet comprendre les relacions desiguals de poder, i des d’allà recolzar i facilitar l’agència de tots.
Ara bé, ¿Com començar a treballar sobre les causes de fons de la vulnerabilitat? Aquí quatre consells:
- Escoltar i aprendre de les comunitats amb les que treballem (veure, per exemple, aquesta reflexió sobre els Vulnerability bearers, de Lori Peak);
- Treballar per a centrar les narracions dels més vulnerables i situar la recerca per a que s’ajusti millor a les seves necessitats (per exemple, aquest article: Get prepared: Discourse for the privileged?);
- Prestar atenció al que està succeint ara amb les persones ja en situació de vulnerabilitat, per prevenir i protegir-los abans del desastre (un article d’interès és Planning for an Influenza Pandemic Social Justice and Disadvantaged Groups);
- I reflexionar sobre la nostra agenda política personal i institucional (un manifest pertinent és el següent: Power, Prestige & Forgotten Values: A Disaster Studies Manifesto).
Arenas va acabar la seva presentació amb aquesta frase que dóna molt per pensar: “En lloc de felicitar a les persones per ser ‘resilients’, cal canviar els sistemes que les fan vulnerables” (Muna Abdi).
