Israel Rodríguez comissaria el cicle “Planeta Persona. Els límits de la crisi climàtica”

Vivim un temps de profunda preocupació, desconcert i fascinació per una crisi climàtica i planetària sense precedents. Amb la creixent constatació dels greus efectes de l’escalfament global, es multipliquen les accions, imatges i anàlisis per comprendre i fer front a què implica viure i conviure amb aquesta situació límit. De la mà de les ciències, les arts, les humanitats i moviments com Fridays for Future, som cada cop més conscients de l’amenaça que això suposa per les nostres condicions col·lectives d’existència. Per aquesta raó, són temps marcats també per la por, l’alarma i l’estupor que provoca explorar un nou territori i creuar punts d’inflexió. Amb aquest cicle, proposem posar en valor veus, accions, reflexions i formes de vida que poden ajudar-nos a comprendre i eixamplar els límits d’aquesta situació. Com recuperar un futur? Com desafiar uns temps de catàstrofes? Com construir nous mons en comú? 

9 de febrer. Sala d’assaig: “Recuperar el futur”

Amb la creixent constatació dels greus efectes de l’escalfament global, es multipliquen les mobilitzacions per fer front a una situació límit sense precedents. En aquest debat, posarem en valor veus i iniciatives sorgides els darrers anys que ens ajuden a repensar els reptes que afrontem i a recuperar la possibilitat d’un futur més habitable. Contra les veus que neguen aquests perills, o proclamen la impossibilitat d’un futur en comú, aquestes iniciatives ens parlen d’esperança i de la possibilitat de trobar alternatives crítiques, participatives, més diverses i intergeneracionals, per reimaginar les ciutats, el món rural o la justícia climàtica a nivell planetari. 

Ponents

· Laila Vivas – Fridays For Future”: activisme intergeneracional per la justícia climàtica (no hi ha un planeta B). 

· Cristina de Llanos (Remugabosc i “Ramaderes de Catalunya”): món rural, pastoreig i gestió d’incendis de canvi climàtic. 

· Mar Satorras (UOC, científica social), Resiliència urbana: iniciatives socials urbanes davant el canvi climàtic.

24 de febrer. Sala de dalt: “Desafiar un temps de catàstrofes”

Quines narratives fem servir per entendre la crisi climàtica? A través de quines imatges i de quins imaginaris pensem i fem visible què implica viure i conviure amb aquesta situació? A partir de la literatura, l’antropologia i la filosofia ens preguntarem per quines històries expliquen les històries que ens expliquem. Quin pes té el pensament occidental, la idea moderna de progrés o el llegat colonial en la forma de pensar la crisi climàtica? És possible reimaginar el problema des d’altres marcs, cultures i formes de vida? Quines històries -especulatives, etnogràfiques o poètiques- ens ajuden a pensar i experimentar amb mons més habitables? 

Ponents

· Marta Puxan-Oliva (UiB): literatura i narratives del desastre i la crisi ambiental. 

· Manuel Tironi (PUC, Chile) i Sonia Ramos (Consejo Autónomo Ayllus Sin Fronteras): Experiments i poètiques socio-geològiques. Una antropologia crítica de l’antropocè.   

· Martin Savranski (Goldsmiths, Regne Unit): After progress: viure i morir al marge de la modernitat. 

23 de març. Aula 3: “Mons en comú”

Les imatges de col·lapse i d’emergència climàtica acostumen a situar les societats humanes al centre de la crisi climàtica. Però què passa amb les societats no-humanes amb les que compartim mons i existència? És possible pensar en un “nosaltres” que no deixi al marge altres espècies, entitats i objectes amb els que convivim? Com fer visibles aquestes interdependències? Quin paper juguen l’art, la filosofia o les ciències socials a l’hora de donar veu a aquests altres mons i agències? Com ens poden ajudar plantes, animals i objectes a estar a l’alçada dels reptes socio-ambientals als que ens enfrontem? 

Ponents

· Rocío Thovar (UB): Canvi climàtic i ètica animal. 

· Paula Bruna (artista visual i ambientòloga). Plantatocè: regne vegetal i alternatives a l’antropocè. 

· Blanca Callén (UAB, científica social): Cultures de la reparació: residus tecnològics i alternatives a l’obsolescència programada.