“Com de la família”. Acció col·lectiva, vida quotidiana i subjectivitat política de les treballadores de la llar i les cures

Aquest projecte de tesi doctoral cobreix els processos d’acció col·lectiva de les treballadores de la llar a Madrid a través d’associacions i col·lectius, des d’una perspectiva que se centra en les condicions de possibilitat d’aquestes mobilitzacions, però que prioritza la política inserida en les vides quotidianes de les dones que formen part del moviment, desplaçant la centralitat del treball a la centralitat de la vida.

Aquesta recerca és especialment rellevant a causa de la problematització actual de les cures des dels diferents àmbits en els quals aquests es satisfan, ja siguin en les famílies, residències, serveis d’atenció a domicili o iniciatives comunitàries. Partint de la idea que una de les evidències que tenim és que estem parlant d’una crisi de cures (Pérez-Orozco, 2006) és que hi ha un gran nombre de dones que s’estan encarregant de suplir-los a molt baix cost, aquestes mateixes dones han de ser també les protagonistes de les recerques que emergeixin d’una antropologia social centrada en les cures.

A més, la visió d’ “allò polític” en aquesta tesi és molt àmplia i se surt dels llits dels estudis tradicionals de moviments socials. Això és especialment rellevant perquè existeix una absència de treballs que se centrin en la vida quotidiana i en l’experiència de les treballadores de la llar com a part de col·lectius que basen gran part de la seva activitat en la incidència política. Les dones i les persones migrants han estat relegades i no considerades subjectes polítics en les ciències socials, i també en l’antropologia social, i per això aquest treball pretén llançar llum sobre un tema poc explorat des d’una perspectiva etnogràfica.

A través d’aquesta recerca es pretén revaloritzar les associacions i col·lectius en el seu paper d’agents productors i mobilitzadors, amb una agència pròpia. Les relacions de sociabilitat, suport mutu i cures que en ells s’estableixen ajuden a pensar-los com a espais de contenció que impacten i modelen la subjectivitat de les dones que en ells participen.