L’objectiu d’aquest seminari de recerca és compartir amb la comunitat científica alguns dels resultats del projecte “Connectats a casa: els usos de les tecnologies digitals en la vellesa” (BCONNECT@HOME). Aquest projecte ens ha permès investigar els canvis que està produint la digitalització de la vida quotidiana en la manera de viure la vellesa, particularment en la connectivitat social en aquesta fase de la vida. 

L’estudi ha estat possible gràcies al finançament de la Joint Programming Initiative More Years, Better Lives: “Ageing and place in a digitizing world” i un equip de recercaires d’universitats de diferents països: Utrecht University (Països Baixos), Royal Institute of Technology in Stockholm (Suècia), Trent University (Canadà) i la Universitat Oberta de Catalunya.

L’equip de la UOC està format per dos grups de recerca de l’IN3, CareNet i CNSC, que han desenvolupat dos dels sub-projectes d’aquesta recerca. 

El seminari tindrà dues sessions, on es presentaran els resultats de cada sub-projecte.

Sessió 1: Tecnologies digitals i espais en la vellesa: una aproximació materialista i ecològica a la connectivitat social. 

Dilluns 10 de maig, de 12:00 a 14:00

A càrrec de: Daniel López Gómez, Andrea García-Santesmases Fdez, Roser Beneito Montagut, Israel Rodríguez Giralt

La recerca gerontològica considera la connectivitat social i el lloc on vius dos dimensions crítiques per envellir amb una bona qualitat de vida. La popularització de conceptes com aging-in-place (envellir en el teu lloc) o age-friendliness (amigabilitat) en són un bon exemple. Per altra banda, es tendeix a pensar en les tecnologies de comunicació digitals com a possibles eines per millorar les connexions socials de la gent gran i mitigar l’aïllament i la soledat. En canvi, la majoria d’estudis sobre l’ús de les tecnologies digitals en la vellesa no semblen tenir gaire en compte les coordenades espai-temporals de la vida quotidiana ni els eixos de desigualtat que la configuren. Com si això no tingués cap efecte en la manera de relacionar-se amb els demés i el món en la vellesa.

El sub-projecte “La vida digital de les persones grans” estudia l’ús de les tecnologies digitals i la connectivitat social en la vellesa des d’un punt de vista ecològic, considerant la relació entre envelliment, dispositius digitals i els entorns on viuen les persones grans. Al llarg de tres anys, hem fet servir diferents metodologies qualitatives per estudiar les “ecologies de mitjans” que fan servir les persones grans que viuen en: a) habitatges no segregats ni assistits; b) habitatges amb serveis per a gent gran (no assistits) i c) en residències geriàtriques.

En aquesta sessió, mostrarem com l’ús de dispositius digitals té conseqüències en la forma en què les persones grans habiten i creen un sentit de lloc i pertinença, i com aquests processos associats als entorns afecten la forma en què s’utilitzen aquestes tecnologies. També mostrarem quin paper han tingut aquestes tecnologies en el context de la pandèmia per mantenir la connectivitat social y re-articular formes de suport social.

Sessió 2: Telèfons intel·ligents, vida social i connectivitat

Dimecres, 12 de maig. 12:00 – 14:00h

A càrrec de: Mireia Fernández-Ardèvol i Andrea Rosales

Els telèfons mòbils, que encara s’associen principalment a la cultura juvenil, formen part de la vida quotidiana de persones de totes les edats. Per tant, és pertinent analitzar els smartphones en tant que són una dimensió rellevant, sovint la més rellevant, de la vida digital de la gent gran.

Durant un mes hem analitzat l’activitat dels smartphones de 430 participants distribuïts en quatre països: Canadà, Espanya, Països Baixos, i Suècia. Hem accedit a persones d’entre 55 i 79 anys, fet que permet incloure la transició cap a la jubilació tot i que exclou la població més envellida. Hem contextualitzat les dades enregistrades (1,3 milions de registres vàlids corresponents a gairebé 3.800 apps diferents) amb una enquesta (430 respostes) i una entrevista semi-estructurada (adreçada a 60 participants). 

La combinació de fonts mostra que la connectivitat social no estaria directament associada a la intensitat d’ús del telèfon intel·ligent. És a dir, que més intensitat d’ús no comporta més qualitat de vida; cosa que qüestiona els enfocaments tecno-deterministes habituals en la indústria digital.  

Els resultats reforcen dues idees. Primer, la necessitat d’analitzar la vida digital de la població més gran tenint en compte la diversitat que existeix en aquest període de la vida. I segon, que la vida digital en la vellesa no només és diversa sinó que té característiques diferents a les d’altres grups d’edat i, per tant, cal profunditzar en la seva anàlisi. Finalment, cal entendre els biaixos que enfrontem davant la tendència a invisibilitzar les persones de 75 anys o més en els estudis digitals. Per exemple, quan moltes empreses de recollida de dades online consideren que no són d’interès per als seus clients.