Abstract

L’embaràs és un període curt dins de la maternitat amb una significació i construcció social influenciada per discursos i tecnologies que orienten l’esdevenir mare i que, atesa la seva assumpció com a cosa comuna i quotidiana, semblaria no tenir necessitat d’anàlisi sociològica. No obstant això, la performativitat d’aquest engranatge discursiu i sociotècnic serà l’epicentre d’aquest estudi. Des d’una perspectiva etnogràfica, es dona seguiment a sis casos de dones embarassades a Xile, les quals són assistides en sistemes d’atenció en salut diversos i convergeixen en escenaris diferents associats a la gestació.

Nairbis Sibrian és doctora (candidata) en Sociologia de la Universitat Alberto Hurtado; màster en Comunicació i Polítiques Públiques de la Universitat d’Arts i Ciències Socials, Xile; llicenciada en Comunicació Social de la Universitat dels Andes, Veneçuela. Actualment, dedicada a la docència i recerca en àrees com la comunicació, el discurs, el gènere, les tecnologies del jo, la sociologia del cos i la sociologia de les cures. Les seves publicacions i treballs estan orientats a comprendre processos històrics i sociomaterials vinculats al gènere, els discursos, les tecnologies i el cos.