Dol, fotografia i elaboració de significats: Un enfocament psicològic constructivista

Aquest article examina el valor de l’ús de la fotografia com a eina metodològica i terapèutica per a la construcció -i l’estudi- de significats després d’una pèrdua relacionada amb la mort. Un cas d’estudi, consistent en narracions de duel obtingudes a través d’un diari fotogràfic personal i una entrevista de seguiment, s’analitzarà a la llum de cinc avantatges clau de l’ús de la fotografia per a estudiar les experiències de duel segons un enfocament constructivista social. Aquests avantatges són: (1) l’agència en la cerca de significat; (2) el paper de la fotografia com a eina per a la bastimentada de les narratives de la pèrdua; (3) el paper de la fotografia en la preservació dels vincles continus amb el mort; (4) el paper de la fotografia com a tecnologia del jo per a l’autoregulació emocional i (5) la fotografia com a procés en la revisió de l’experiència contextualitzada.