Belén Jiménez és doctora en psicologia, professora als Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya. També és psicòloga clínica i membre de la Xarxa de Professionals Sanitaris La Providence a Tolosa (França). Ha estat investigadora visitant a la University of Cambridge i al Centre Alexandre Koyré-Histoire des sciences et des techniques, investigadora post-doctoral Marie Curie al laboratori multidisciplinar Cermes3-Centre de recherche médecine, sciences, santé, santé mentale, société ( CNRS (UMR 8211) i Professora ajudant (ATER) a la Université de Nice.

La seva recerca s’emmarca en un model socioconstructivista (Vygotsky, Neimeyer) que considera que el procés psicològic no és una cosa interna o intrapsíquica, sinó un procés eminentment social i cultural. Per això, la importància dels artefactes socioculturals (com el llenguatge o les noves tecnologies) en la mediació de l’experiència psicològica.

Actualment, Belén Jiménez està interessada, de forma més específica, en l’anàlisi del dol i el final de vida des d’una perspectiva constructivista, fent atenció als processos narratius a través dels quals es construeix, comparteix i negocia el significat de la pèrdua entre persones. Dins aquest marc constructivista, està interessada en com les noves tecnologies canvien les nostres formes d’experimentar i expressar el dol i d’enfrontar-nos en morir i la mort a la societat digital actual.

• Dol
• Fi de vida
• Eines (digitals)