Webinar Pyrolife (1). Lucian Deaton: “Crear un públic informat i compromès per a protegir les estructures dels incendis forestals”

Pyrolife és un Projecte Europeu Horizon 2020 en el que actualment està participant CareNet amb la implicació de la professora Míriam Arenas i la investigadora predoctoral Isabeau Ottolini. En aquesta mini sèrie compartim la traducció dels blogposts realitzats per Isabeau Ottolini sobre el Pyrolife International Symposium 2020. 

Aquest post és una traducció de l’original aquí, escrit i traduït per Isabeau Ottolini pel PyroLife Blog sobre la intervenció realitzada per Lucian Deaton el 15 de juliol de 2020 en el marc del Pyrolife International Symposium

Los incendios forestales son fenómenos naturales, pero la pérdida de comunidades por el fuego no lo son“. Con esta frase, Lucian Deaton, Director de Programa en la Asociación Nacional de Protección contra Incendios (NFPA) en los Estados Unidos, comenzó su webinar en el PyroLife International Symposium: Towards an Integrated Fire Management, el pasado 15 de julio. Pero entonces, ¿cómo podemos detener la pérdida de vidas y propiedades a causa de los incendios forestales, y evitar futuros desastres?

“Els incendis forestals son fenòmens naturals, però la pèrdua de comunitats a causa del foc no ho son”. Amb aquesta frase, Lucian Deaton, Director de Programa a l’Associació Nacional de Protecció contra Incendis (NFPA) als Estats Units, començà el seu webinar en el PyroLife International Symposium: Towards an Integrated Fire Management, el passat 15 de juliol. Però llavors, com podem aturar la pèrdua de vides i propietats a causa dels incendis forestals i evitar futurs desastres?

Molts ecosistemes depenen dels incendis forestals per a la seva supervivència. Però un incendi forestal pot ésser desastrós per a les comunitats quan arriba a la interfície urbana-forestal, i les guspires de l’incendi calen foc a les estructures urbanes. Si això succeeix, un incendi forestal pot convertir-se en un incendi urbà. Això pot sobrecarregar als serveis de bombers, ja que ells han d’ocupar-se simultàniament de l’incendi forestal i urbà. En conseqüència, aquesta situació redueix la capacitat de protegir vides i propietats, posant en risc les comunitats.

Per evitar futurs desastres (com l’incendi Camp Fire, a California el 2018), és necessari considerar les dimensions socials dels incendis forestals (com les que es descriuen a la imatge). Aquestes dimensions duen a terme una funció decisiva en la situació de vulnerabilitat –o resiliència- de les comunitats front els incendis forestals.

El programa Firewise USA® te com a objectiu la prevenció dels desastres relacionats amb els incendis forestals, centrant-se en evitar que es produeixin incendis urbans. Tal com il·lustra la següent imatge, si es pot aturar la cadena de desastres a nivell de l’”urban fire” o incendi urbà, a la vegada també es pot evitar: la sobrecàrrega dels serveis de bombers, la reducció en la protecció contra incendis i –el més important- que succeeixi el desastre.

Això és en teoria. Però per evitar que les cases s’incendiïn, es necessita el compromís dels propietaris a l’hora de protegir les seves llars contra els incendis. I aquí les coses es compliquen,  tal com il·lustra Lucian amb aquesta frase: “Això no és ciència espacial [rocket science]. És molt més difícil. Això son Ciències Socials” (Dr. Jack Cochen, USFS Missoula Fire Lab).

Llavors, com podem fomentar un veritable canvi en el comportament social i trencar el cicle del desastre?

Les experiències del Programa Firewise USA® mostren que els aspectes clau es troben en l’empoderament de les comunitats dotant-les d’eines per a que elles mateixes siguin el canvi i crear xarxes de col·laboració entre les persones implicades.

L’empoderament de les comunitats comença, en primer lloc, amb la creació d’un públic informat. Això es duu a terme mitjançant la sensibilització sobre el risc d’incendi al qual estan exposades les mateixes persones. És una necessària primera passa, ja que poden no ésser conscients de la seva situació de risc ni tampoc de les accions que poden realitzar per a reduir el risc. A continuació es comparteixen amb la comunitat diverses eines i consells pràctics sobre com mantenir les seves cases protegides vers els incendis forestals, com la neteja dels tubs de desguàs i la generació d’espais entre la vegetació del jardí.

Per construir un públic compromès son essencials les converses i els intercanvis peer-to-peer. En aquests espais els veïns poden parlar del seu risc compartit, intercanviar els seus coneixements i motivar-se mútuament per actuar. Les possibles preocupacions i dubtes també s’aborden mitjançant demostracions que, a més, ajuden a unir i cohesionar les persones; mostrant el que signifiquen a la pràctica les accions descrites sobre el paper, i demostrant que les accions son factibles sense que sigui necessària la eliminació total de la vegetació present al voltant de les cases.

Per descomptat, la protecció contra els incendis no és només qüestió de que les comunitats evitin que les seves llars s’incendiïn. Son igualment importants la participació i la col·laboració de tots els interessats, com els departaments de bombers, els encarregats de dissenyar polítiques públiques i les autoritats locals. En aquest sentit, el NFPA Marc de “Fire & Life Safety Ecosystem” ajuda a identificar quan els esforços col·laboratius tenen èxit i quan necessiten millores.

Per últim, per fer possible un veritable canvi en el comportament social a través d’iniciatives dirigides per persones residents, Lucian comparteix aquestes necessàries reflexions:

  • Quin és l’enfocament de la iniciativa? Es pot començar amb la educació pública (introduïnt la temàtica del risc d’incendis en els comunicats), i més endavant es pot passar a accions liderades per la pròpia comunitat.
  • El canvi desapareixerà quan els diners desapareguin? És necessari trobar maneres que permetin la continuïtat de comportaments que atorguin a la comunitat una major resiliència front els incendis, també després que finalitzi el finançament previst per a la iniciativa.
  • Es tracta d’un projecte amb data de finalització? L’objectiu és fer que els esforços arribin a formar part de la cultura i l’enteniment local, fins i tot després del projecte final.
  • Hi participen representants polítics locals i/o líders comunitaris? Això és un element clau per legitimar el missatge i fer avançar els esforços.
  • I per últim: A qui pertany l’èxit? El veritable canvi social es produeix quan la pròpia comunitat és posseïdora dels seus assoliments, no quan només son dels agents externs.

 Isabeau Ottolini  iottolini@uoc.edu