MOVICOMA és un projecte d’investigació que s’ha finançat amb les Ajudes a Investigadors/es i Creadors/es Culturals de la Fundació BBVA 2015 (Beca Leonardo).
El propòsit d’aquest projecte és estudiar l’emergència dels habitatges col·laboratius de persones grans a Espanya com a resposta innovadora i alternativa per fer front a “la crisi de les cures”. En contrast amb el persistent assistencialisme que encara veiem en les tecnologies per a l’envelliment actiu, on la gent gran es defineixen per les seves mancances i per ser “beneficiàries” de solucions que altres inventen i proporcionen, el sorgiment dels habitatges col·laboratius de persones grans assenyalen un canvi important en les formes d’innovar i d’entendre i viure la vellesa. Es tracta d’una resposta innovadora generada per les mateixes persones grans a una problemàtica d’ampli abast social que els afecta de manera directa. Rebutgen les solucions que s’han previst per a ells i elles i la manera en què se’ls defineix com “grans”: no volen anar a una residència, tampoc dependre dels fills, ni envellir a casa en soledat. Aquests habitatges representen una alternativa per a la vellesa no només per la manera en què es duen a terme (són les mateixes persones implicades les que pensen i posen en pràctica aquests projectes), sinó perquè suposa explorar, construir i assajar noves formes d’envellir, de cuidar i de participar.

Aquest projecte d’investigació serà el primer en estudiar el moviment d’habitatge col·laboratiu de gent gran a l’estat espanyol. Els estudis que s’han dut a terme en països on aquest tipus d’iniciatives estan més assentades han mostrat que combat la soledat i l’aïllament, augmenta la participació i l’apoderament ciutadà de la gent gran (Brenton 2012) i que aquests aspectes es relacionen positivament amb un envelliment més saludable i per tant amb un menor consum de recursos sociosanitaris (Choi 2004; Choi and Paulsson 2011; Andresen and Runge 2002, Forbes 2002; Fromm and de Jong, 2009; Glass, 2009). Aquests estudis estan tenint certa repercussió, ja que facilitan que l’administració pública s’interessi i doni suport aquest tipus d’iniciatives. No obstant això, la literatura també mostra que les diferències entre països i projectes són notables (veure Labit 2015) i que no es pot generalitzar. També s’ha demostrat que cal fer estudis de més abast que ens permeten conèixer millor a què responen aquests projectes, quines característiques tenen i quin és el seu impacte.

A més, cal aportar dades específiques sobre els projectes que s’estan desenvolupant a Espanya. Per desgràcia aquests no han rebut a dia d’avui la suficient atenció per part de la comunitat acadèmica i científica a Espanya. Una cosa que contrasta amb la important cobertura i interès que ha tingut en els mitjans de comunicació. Aquest projecte pretén corregir això i estudiar el moviment d’habitatge col·laboratiu de persones grans a Espanya per primera vegada.